Resultats de la cerca frase exacta: 58

11. posada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escenificació. Lloc on hom posa o s'està. Casa on s'estatja gent pagant. S'estava en una posada a la vora de l'estació. Estada 1. El poble ens va agradar i hi prenguérem posada tot l'estiu. Estrofa 1. Cobles o posades, d'una cançó.  [...]
12. modalitat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la modalitat de l'acció, agradar és un verb d'estat. Determinació del mode d'una peça musical. Sistema d'escales o tons en què es basa el cant pla i la polifonia antiga.  [...]
13. minoria
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Els menys, el més petit de dos nombres que es consideren formant part d'un tot. La funció va agradar només a una minoria dels espectadors. Minoria ètnica. minoria nacional Sector de la població d'un estat, d'una nació, etc., que difereix del sector numèricament [...]
14. quadrar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
no em quadra. Agradar 1. Haver de vigilar-li el gos no li quadrava gaire.  [...]
15. al·locució o elocució?
Font Fitxes de l'Optimot
Les formes al·locució i elocució tenen significats diferents. Una al·locució és un discurs breu. Per exemple: L'al·locució del director no em va agradar. En canvi, una elocució és la manera d'articular els sons. També fa referència a la tria i col·locació dels mots amb què s'expressen els [...]
16. dit 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Menovell. dit polze Polze. tenir els dits llargs Agradar a algú de posar la mà sobre allò que no està bé de tocar, de prendre el que no és seu. no veure's una cosa als dits Tenir-la molt poc temps, acabar-la ràpidament. posar els cinc dits a la cara d [...]
17. peça
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
peça Irònicament, mala peça. mala peça Persona de comportament dolent. Persona que és una mala peça, un mal subjecte. fer peça Agradar 1. Si aquest no et fa peça, queda't l'altre. Obra teatral, especialment la que consta només d'un acte [...]
18. art 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'ebenisteria, el mosaic, etc. Mitjà amb què hom reïx a fer alguna cosa. Té l'art d'agradar a tothom. per art d'encantament Com per miracle. no tenir art ni part en una cosa [o no tenir ni art ni part en una cosa] No tenir-hi cap interès ni cap intervenció. sense tenir [...]
19. ull
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
afers. Aptitud per a apreciar. Té molt mal ull per als negocis. De seguida ha trobat una solució: té molt d'ull per a aquestes coses. ull mèdic [o ull clínic] Aptitud per a apreciar exactament les malalties. caure a l'ull Agradar algú molt des del primer moment de [...]
20. Duplicacions pronominals en oracions de relatiu / 'a qui no li agrada' o 'a qui no agrada'? / 'on diu' o 'on hi diu'? / 'de qui n'està molt' o 'de qui està molt'?
Font Fitxes de l'Optimot
prescindeix d'aquest pronom feble es generen oracions molt forçades. Són els casos següents: 1. Amb verbs psicològics que porten un complement indirecte, com ara agradar, interessar o encantar ('agradar molt'). Per exemple: L'Aurora, a qui no li agraden gens les faves, ha hagut de menjar-ne un plat ben ple [...]
Pàgines  2 / 6 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  Següent >>